Adhereix-te a la campanya de suport a Pau Juvillà!

El dilluns 22 de novembre, jutgen al diputat de la CUP-NCG i membre de la mesa del Parlament de Catalunya, Pau Juvillà, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, imputat per un delicte de desobediència, per haver penjat un llaç groc a la Paeria, com a mostra de solidaritat amb els presos polítics.

La Fiscalia li demana vuit mesos d’inhabilitació i quatre mesos de multa a Pau Juvillà, que, en cas de ser condemnat pel TSJC, li suposarien perdre l’acta de diputat alhora que passaria a ser un tribunal, i no la ciutadania catalana, qui decideix qui pot ser escollit com a legítim representant.

Aquest judici suposa un atemptat contra el dret a la llibertat d’expressió. És per això que exigim a través d’aquest manifest de suport l’aturada del procés judicial, l’absolució de Pau Juvillà i la fi de la repressió contra la dissidència política.

Manifest per l’absolució de Pau Juvillà

Pau Juvillà, membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, serà jutjat el proper 22 de novembre per una causa que compromet la llibertat d’expressió. En la seva etapa com a regidor a la Paeria de Lleida, el nostre company en una decisió col·lectiva va desobeir els advertiments de la Junta Electoral i va mantenir el llaç groc que exhibia la finestra del seu grup municipal de la Crida per Lleida-CUP, també durant el període electoral.

La Fiscalia li demana vuit mesos d’inhabilitació i quatre mesos de multa que, en cas de ser condemnat pel TSJC, li suposarien perdre l’acta de diputat alhora que passaria a ser un tribunal, i no la ciutadania catalana concretament de la demarcació de Lleida, qui decideix qui pot ser escollit com a legítim representant.

Amb aquesta espiral repressiva contra càrrecs electes de l’independentisme català per exercir drets democràtics, com posar les urnes, permetre debats en seu parlamentària o exercir la llibertat d’expressió, l’Estat espanyol cerca eliminar la dissidència a qui no pot guanyar per vies democràtiques, ja que les formacions independentistes conformen la majoria absoluta al Parlament, del que és membre de la Mesa en Pau Juvillà. Així mateix, la repressió contra els nostres legítims representants forma part d’una estratègia de la por que afecta vora 4.000 persones represaliades i dóna mostra de la demofòbia que es practica a l’Estat Espanyol.
Per una banda, els llaços grocs fan referència a la repressió exercida pel govern i la judicatura espanyola – violència policial, empresonaments i exili forçat – com a resposta a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017. El fet de no permetre exhibir-los forma part, també, de l’onada repressiva envers la Generalitat de Catalunya, el moviment independentista i qualsevol moviment de protesta que hagi defensat el legítim dret a l’autodeterminació del poble català.

La desobediència a mandats legislatius que es consideren contraris als drets fonamentals, és un pilar de les societats democràtiques, i el gest d’en Pau Juvillà no es pot considerar un símbol partidista tal com argumenta la Junta Electoral Central ni la Fiscalia en la seva acusació. Com ja hem esmentat, representa el clam contra la repressió, una causa que agrupa partits polítics de signe diferent i que junts representen la majoria de l’electorat català. És convenient recordar aquí, que el mateix Consell d’Europa, a través d’una gran majoria dels parlamentaris que componen la seva Assemblea, va aprovar el passat mes de juny un informe, en el qual es demanava l’alliberament dels presos polítics i la fi dels processos d’extradició de les persones exiliades. I encara concretava més i també demanava “abstenir-se de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts”, en referència al President Quim Torra, inhabilitat arran d’un cas molt similar al del nostre company Pau Juvillà.

Per altra banda, la Junta Electoral Central (JEC) sí que es podria considerar un òrgan partidista, atès que els seus membres són escollits pels partits majoritaris espanyols, ja sigui directament mitjançant el Congrés de Diputats, ja sigui indirectament a través del Consell General del Poder Judicial, els membres dels quals s’escullen també al Congrés i que venen avalats per acords del PP amb el PSOE. Són aquests membres els que polititzen un òrgan administratiu com és la JEC i l’utilitzen per perseguir adversaris polítics.

Que un diputat democràticament electe pugui ser inhabilitat per haver mantingut un llaç groc durant un període electoral és, a ulls de qualsevol persona amb valors democràtics, un atac a la llibertat d’expressió. Conseqüentment, demanem l’aturada del procés judicial i l’absolució de Pau Juvillà.

ADHEREIX-TE AL MANIFEST DE SUPORT!

Manifiesto internacional por la absolución de Pau Juvillà

Pau Juvillà, miembro de la Mesa del Parlamento de Cataluña, será juzgado el próximo 22 de noviembre en una causa que compromete la libertad de expresión. En su etapa como regidor en la Paería de Lleida, nuestro compañero en una decisión colectiva desobedeció las advertencias de la Junta Electoral y mantuvo los lazos amarillos que exhibía la ventana de su grupo municipal Crida per Lleida-CUP, también durante el periodo electoral.

La Fiscalia pide para él ocho meses de inhabilitación y cuatro meses de multa que, en caso de ser condenado, le van a suponer la pérdida del acta de diputado a la vez que pasará a ser un tribunal, y no la ciudadanía catalana concretamente de la provincia de Lleida, quien decida quien puede ser elegido como legítimo representante.

Con esta espiral represiva contra cargos electos del independentismo catalán por ejercer derechos democráticos, como poner urnas, permitir debates en sede parlamentaria o ejercer la libertad de expresión, el Estado español busca eliminar la disidencia a la que no puede gana por vías democráticas, ya que las formaciones independentistas conforman la mayoría absoluta del Parlamento, del que es miembro de la Mesa Pau Juvillà. Asimismo, la represión contra nuestros legítimos representantes forma parte de una estrategia del miedo que afecta cerca de 4.000 personas represaliadas y da buena muestra de la demofobia que se practica en el Estado español.

Por un lado los lazos amarillos simbolizan el rechazo a la represión política ejercida por el gobierno y la judicatura española – violencia policial, encarcelamientos y exilio forzado – como respuesta a la celebración del referéndum de autodeterminación de Cataluña del 1 de octubre del 2017. El hecho de no permitir exhibirlos forma parte de la oleada represiva hacia la Generalitat de Cataluña, el movimiento independentista y cualquier movimiento por una vida digna que haya defendido el legítimo derecho a la autodeterminación del pueblo catalán.

La desobediencia a disposiciones legales consideradas contrarias a los Derechos Fundamentales es un pilar de las sociedades democráticas, en ese sentido el gesto de Pau Juvillà no se puede considerar una acción partidista, como argumenta la Junta Electoral ni la Fiscalía en su acusación sino como un alegato contra la represión, en una causa que agrupa partidos políticos de signo diferente y que juntos representan la mayoría del electorado catalán. Es conveniente recordar que el mismo Consejo de Europa, a través de una gran mayoría de los parlamentarios que componen su Asamblea, aprobó el pasado mes de junio un informe en el cual se pedía la libertad de los presos políticos y el fin de los procesos de extradición de las personas exiliadas. Aún más, pedía “abstenerse de sancionar los sucesores de los encarcelados por acciones simbólicas que solo expresan su solidaridad con los detenidos”, en referencia al Presidente Quim Torra, inhabilitado a raíz de un caso muy similar al de nuestro compañero Pau Juvillà.

Queremos apuntar que en cambio la Junta Electoral Central sí que se podría considerar un órgano partidista, dado que sus miembros son escogidos por los partidos mayoritarios del estado español, ya sea directamente a través del Congreso de Diputados, o indirectamente a través del Consejo General del Poder Judicial, los miembros de los cuales se escogen también en el Congreso y que vienen avalados por acuerdos del PP con el PSOE. Son estos miembros los que politizan un órgano administrativo como es la Junta Electoral Central y lo utilizan para perseguir toda disidencia política.

Que un diputado democráticamente electo pueda ser inhabilitado por mantener un lazo amarillo durante un periodo electoral es, a ojos de cualquiera que se guíe por valores democráticos, un ataque a la libertad de expresión. Consecuentemente, pedimos el fin del proceso judicial y la absolución de Pau Juvillà.

¡SÚMATE AL MANIFIESTO DE APOYO!

Pau Juvillà absolbitzearen aldeko nazioarteko adierazpena

Azaroaren 22an Pau Juvillà Kataluniako Parlamentuko Mahaiko kidea epaituko dute, adierazpen askatasuna arriskuan jartzen duen auzi batean. Lleidako udaleko zinegotzia zen garaian, gure kideak, erabaki kolektibo baten ondorioz, ez zien Hauteskunde Batzordearen ohartarazpenei jaramonik egin, eta Crida per Lleida udal-taldearen bulegoko leihoan preso politikoen aldeko begizta horia mantendu zuen hauteskunde garaian ere.

Fiskaltzak zortzi hilabeteko gaitasungabetzea eta lau hilabeteko isuna eskatu ditu. Auzitegi Nagusiak zigortuko balu, diputatu-akta ere galduko luke. Hori horrela, auzitegi batek erabakiko luke, eta ez herritarrek —kasu honetan, Lleidatarrek—, ordezkari legitimo gisa nor izan daitekeen hautatua. 

Kataluniako hautetsi independentisten aurkako espiral errepresiboarekin, bide demokratikoetatik irabazi ezin duena beste bide batzuetatik irabaztea bilatzen du Estatu espainolak. Izan ere, alderdi independentistek gehiengo osoa osatzen dute Parlamentuan, eta horien artean dago, hain zuzen ere, Pau Juvilla. Era berean, gure ordezkari legitimoen aurkako errepresioa beldurraren estrategiaren parte da eta, egun, 4000 errepresaliatu baino gehiago eragin ditu, Espainiar Estatuaren demo-fobiaren erakusgarri dena.

Alde batetik, Espainiako gobernuak eta epaileek 2017ko urriaren 1ean Kataluniaren autodeterminazio erreferenduma ospatzeagatik eragindako errepresioa —Poliziaren indarkeria, espetxeratzeak eta erbestea– salatzen dute begizta horiek. Ikur horiek publikoki erakusten ez uztea beste zenbait gertaerei lotuta dago: Generalitatearen, mugimendu independentistaren eta autodeterminazio eskubidea defendatu duten edozein protesta mugimenduren aurkako erasoekin erabat lotuta dago.

Oinarrizko eskubideen aurka egiten duten legegintza-aginduei men ez egitea gizarte demokratikoen oinarrizko zutabea da. Hala, Pau Juvillàk egindako keinua ezin da sinbolo alderdikoitzat hartu, Hauteskunde Batzorde Zentralak eta Fiskaltzak akusazioan argudiatu duten bezala. 

Aipatu dugun moduan, ikurrak mantentzea errepresioaren aurkako aldarria da, bai eta elkarrekin ordezkatzen duten Kataluniako hautesleen gehiengoaren defentsa. 

Komeni da gogoratzea, iragan ekainean, Europako Kontseiluak berak (bere Batzarra osatzen duten parlamentarien gehiengo handi baten bitartez), txosten bat onartu zuela preso politikoak askatzeko eta erbesteratuak estraditatzeko prozesuak amaitzeko eskatuz. Are gehiago zehazten zuen: Atxilotuei elkartasuna adierazten dieten ekintza sinbolikoengatik zigortzeari uztea ere eskatzen zuen, Quim Torra presidenteari erreferentzia eginez. Hain zuzen ere, Pau Juvillà kidearen antzeko kasu baten ondorioz gaitasungabetu zuten hura.

Bestalde, Hauteskunde Batzorde Zentrala (HBZ) organo alderdikoitzat har daiteke, bertako kideak Espainiako alderdi nagusiek aukeratzen baitituzte, bai Diputatuen Kongresuaren bidez, eta baita Botere Judizialaren Kontseilu Nagusiaren bidez ere. Izan ere, kide horiek Kongresuan ere aukeratzen dira, eta PPk PSOErekin adostutako akordioek bermatzen dituzte. Kide horiek, hain justu, HBZ bezalako organo administratibo bat politizatzen dute eta arerio politikoak jazartzeko erabiltzen dute.

Demokratikoki hautatua izan den diputatu bat hauteskunde-garaian begizta hori bat mantentzeagatik ezgaitu ahal izatea, adierazpen-askatasunaren aurkako erasoa da, balio demokratikoak dituen edozeinen begietara.  Ondorioz, prozesu judiziala gelditzea eta Pau Juvillà absolbitzea eskatzen dugu.

Elkartasun adierazpenera atxikitu zaitez!

Manifesto internacional pola absolución de Pau Juvillá

Pau Juvillá, membro da Mesa do  Parlamento de Cataluña, será xulgado o vindeiro 22 de novembro nunha causa que compromete a liberdade de expresión. Na sua etapa como concelleiro na Paería de Lleida, o noso compañeiro nunha decisión colectiva desobedeceu as advertencias da  Xunta Electroral e mantivo os lazos amarelos que exhibía na fiestra do seu grupo municipal  Crida per Lleida-CUP, tamén durante o periodo electoral.

A fiscalía  pidelle oito meses de inhabilitación e catro  meses de multa que, no caso de ser condenado, suporanlle a pérdida da acta de diputado á vez que pasará a ser un tribunal e non a cidadanía catalana concretamente da provincia de Lleida, quen decida quen pode ser elexido como lexítimo representante.

Con esta espiral represiva contra cargos electos do independentismo catalán por exercer dereitos democráticos, como poñer urnas, permitir debates na sede parlamentaria ou exercer a liberdade de  expresión, o  Estado español busca eliminar a disidencia á que non pode gañar por vías democráticas, xa que as formacións independentistas conforman a maioría absoluta do parlamento, do que é membro da mesa Pau Juvillá. De igual xeito, a represión contra os nosos lexítimos representantes forma parte dunha estratexia do medo que afecta a preto de 4.000 persoas represaliadas e da boa mostra da demofobia que se practica no Estado Español.

Por un lado os lazos amarelos simbolizan o rexeitamento á represión política exercida polo goberno e a xudicatura española violencia policial, encarceramentos e exilio forzado – como resposta á celebración do referéndum de autodeterminación de Cataluña do 1 de outubro de 2017. O feito de non permitir exhibilos forma parte da oleada represiva cara a Generalitat de Cataluña, o movemento independentista e calquera movemento por unha vida digna que teña defendido o lexítimo dereito á autodeterminación do pobo catalán.

A desobediencia a disposicións legais consideradas contrarias aos Dereitos Fundamentais é un piar das sociedades democráticas, nese senso o xesto de Pau Juvillá non se pode considerar unha acción partidista, como argumenta a Xunta Electoral nen a Fiscalía na súa acusación, senón como un alegato contra a represión, nunha causa que agrupa partidos políticos de signo diferente e que xuntos representan a maioría do electorado catalán. É convinte lembrar que o mesmo Consello de Europa, a través dunha gran maioría dos parlamentarios que compoñen a súa Asemblea, aprobou o pasado mes de xuño un informe no cal se pedía a liberdade dos presos políticos e o fin dos procesos de extradición das persoas exiliados. Aínda máis, pedía “absterse de sancionar os sucesores dos encarcelados por accións simbólicas que só expresan a sua solidariedade cos detidos”, en referencia ao Presidente Quim Torra, inhabilitado a raíz dun caso moi semellante ao do noso compañeiro Pau Juvilillá.

Queremos apuntar que en cambio a Xunta Electoral Central sí que podería considerar un órgano partidista, dado que os seus membros son escollidos polos partidos maioritarios do estado español, ben sexa directamente a través do Congreso dos Deputados, ou indirectamente a través do Consello Xeral do Poder Xudicial, cuxos membros se escollen tamén polo Congreso e que veñen avalados por acordos do PP co PSOE. Son estos membros os que politizan un órgano administrativo como é a Xunta Electoral  Central e o empregan para perseguir toda disidencia política.

Que un deputado democráticamente electo poida ser inhabilitado por manter un lazo amarelo durante un periodo electoral, é, a ollos de calquera que se guíe por valores democráticos, un ataque á liberdade de expresión. Consecuentemente, pedimos o fin do proceso xudicial e a absolución de Pau Juvillá.

Sumate ó manifesto de apoio!

Manifesto Internacional para a absolvição de Pau Juvillà

Pau Juvillà, membro da Mesa do Parlamento da Catalunha, será julgado a 22 de Novembro, num caso que compromete a liberdade de expressão. Durante o seu tempo como vereador na Paeria de Lleida, o nosso colega, numa decisão colectiva, desobedeceu aos avisos da Comissão Eleitoral e manteve as fitas amarelas expostas na janela do seu grupo municipal Crida per Lleida-CUP, também durante o período eleitoral.

O Ministério Público pede a inabilitação por oito meses e uma multa de quatro meses, que, se condenado, resultará na perda do seu lugar de deputado, enquanto um tribunal, e não os cidadãos catalães da província de Lleida, decidirá quem pode ser eleito como representante legítimo.

Com esta espiral repressiva contra os eleitos pró-independência catalães para o exercício dos direitos democráticos, tais como a criação de urnas eleitorais, a permissão de debates no parlamento ou o exercício da liberdade de expressão, o Estado espanhol procura eliminar a dissidência, que não pode vencer por meios democráticos, uma vez que os partidos pró-independência constituem a maioria absoluta do Parlamento catalão, do qual Pau Juvillà é membro da Mesa. No mesmo sentido, a repressão contra os nossos legítimos representantes faz parte de uma estratégia de medo que afecta quase 4.000 pessoas reprimidas, e é um bom exemplo da demofobia que é praticada no Estado espanhol.

Por um lado, as fitas amarelas simbolizam a rejeição da repressão política exercida pelo governo e aparelho judiciário espanhóis – violência policial, prisão e exílio forçado – em resposta à realização do referendo sobre a autodeterminação da Catalunha de 1 de Outubro de 2017. A recusa em permitir a sua exibição faz parte da onda de repressão contra a Generalitat da Catalunha, o movimento de independência e qualquer movimento por uma vida digna que tenha defendido o legítimo direito à autodeterminação do povo catalão.

A desobediência a disposições legais consideradas contrárias aos Direitos Fundamentais é um pilar das sociedades democráticas. Neste sentido, o gesto de Pau Juvillà não pode ser considerado uma acção partidária, como a Comissão Eleitoral e o Ministério Público argumentam na sua acusação, mas como um apelo contra a repressão, num caso que reúne partidos políticos de diferentes tendências e que representam em conjunto a maioria do eleitorado catalão. Vale a pena recordar que o próprio Conselho da Europa, através de uma grande maioria dos parlamentares que compõem a sua Assembleia, aprovou um relatório em Junho de este ano, no qual apelava à libertação dos presos políticos e ao fim dos processos de extradição das pessoas exiladas. Além disso, apelou a “abster-se de sancionar os sucessores dos detidos por acções simbólicas que apenas expressam solidariedade com os detidos”, em referência ao Presidente Quim Torra, inabilitados na sequência de um caso muito semelhante ao do nosso colega Pau Juvillà.

Gostaríamos de salientar que, por outro lado, a Junta Eleitoral Central poderia ser considerada um órgão partidário, dado que os seus membros são escolhidos pelos partidos maioritários do Estado espanhol, quer directamente através do Congresso dos Deputados, quer indirectamente através do Conselho Geral da Magistratura, cujos membros também são escolhidos no Congresso e são apoiados por acordos entre o PP e o PSOE. São estes membros que politizam um órgão administrativo como é a Junta Eleitoral Central e o utilizam para perseguir todas as dissidências políticas.

Que um deputado democraticamente eleito possa ser desqualificado por exibir uma fita amarela durante um período eleitoral é, aos olhos de qualquer pessoa guiada por valores democráticos, um ataque à liberdade de expressão. Consequentemente, apelamos ao fim do processo judicial e à absolvição de Pau Juvillà.

Adere ao manifesto de apoio!

International Manifesto for the acquittal of Pau Juvillà

Pau Juvillà, a member of the Bureau of the Parliament of Catalonia, will face trial on November 22nd in a case that compromises the freedom of expression in Spain. During his time as a councilor in the Paería of Lleida, our colleague participated in a collective act of civil disobedience against the Electoral Board and kept yellow ribbons displayed during the electoral period in the window of his municipal group “Crida per Lleida – CUP.”

The Prosecutor’s Office is demanding eight months of disqualification from office and four months of fine. If this sentence proceeds, he will lose his deputy seat in the council of Lleida. If this goes through, it will be a court and not the citizens of Catalonia in the province of Lleida who decide their legitimate representative.

There is a repressive spiral in Spain against elected officials of the Catalan independence movement for exercising democratic rights, placing ballot boxes, allowing debates in parliament or exercising freedom of expression. The Spanish state is seeking to eliminate dissidence using courts rather than democratic means. They do this by barring members such as Pau Juvillà from office since pro-independence formations make up the absolute majority of the Parliament of Catalonia. This strategy against our legitimate representatives is affecting nearly 4,000 other people and is a good example of the anti-democractic practices of the Spanish State.

The yellow ribbons that Juvillà displayed symbolize the rejection of the political repression exercised by the Spanish government and judiciary – police violence, imprisonment and forced exile – in response to holding a referendum on self-determination in Catalonia on October 1, 2017. Court orders that do not allow them to be displayed are part of the repressive wave towards the Generalitat of Catalonia, the independence movement, and any struggle for a dignified life that defends the legitimate right to self-determination of the Catalan people.

Disobedience to legal provisions considered contrary to Fundamental Rights is a pillar of democratic societies. In this sense, Pau Juvillà’s gesture cannot be considered a partisan action, as the Electoral Board and the Prosecutor’s Office argue in their accusation, but as a plea against repression, in a cause that brings together political parties of different affiliations and that represent the majority of the Catalan electorate. In a report last June approved by a great majority of parliamentarians, The Council of Europe approved a statement asking for the freedom of the political prisoners and the end of the extradition processes of the exiled Catalans. Even more, it asked to “refrain from sanctioning the successors of those imprisoned for symbolic actions that express their solidarity with the detainees”, in reference to President Quim Torra who was disqualified from office as a result of a case very similar to that of our colleague Pau Juvillà.

The Central Electoral Board in Spain can be considered a partisan body. Its members are chosen by the majority parties of the Spanish State either directly through the Congress of Deputies, or indirectly through the General Council of the Judiciary. Those members are also chosen in Congress and are endorsed by the Spanish People’s Party and the PSOE – two parties who are both opposed to the self-determination of the Catalan people. It is these members who politicize an administrative body such as the Central Electoral Board and use it to persecute political dissidence.

That a democratically elected deputy can be disqualified for displaying a yellow ribbon during an election period is, in the eyes of anyone guided by democratic values, an attack on the freedom of expression. Consequently, we call for the end of the judicial process and the acquittal of Pau Juvillà.

SIGN UP FOR THE SUPPORT CAMPAIGN!

Internationales Manifest für den Freispruch von Pau Juvillà

Pau Juvillà, Präsidiumsmitglied des Parlaments von Katalonien, wird am 22. November mit einem Fall vor Gericht gestellt, der die Meinungsfreiheit gefährdet. Während seiner Zeit als Stadtrat in der Paeria de Lleida gehorchte unser Kollege in einer kollektiven Entscheidung der Warnungen des Wahlvorstandes nicht und behielt die gelben Schleifen, die im Fenster seiner kommunalen Gruppe Crida per Lleida-CUP ausgestellt waren, auch während der Wahlperiode.

Die Staatsanwaltschaft fordert eine achtmonatige Sperre und eine viermonatige Geldstrafe, die im Falle einer Verurteilung zum Verlust des Abgeordnetensitzes führt, während ein Gericht und nicht die katalanischen Bürger der Provinz Lleida darüber entscheiden, wer als rechtmäßiger Vertreter gewählt werden kann.

Mit dieser Repressionsspirale gegen die katalanischen Unabhängigkeitsbefürworter, die ihre demokratischen Rechte ausüben, wie z. B. Das Aufstellen von Wahlurnen, die Zulassung von Debatten im Parlament oder die Ausübung der Meinungsfreiheit, versucht der spanische Staat, die Dissidenz  zu beseitigen, den er mit demokratischen Mitteln nicht gewinnen kann, da die Unabhängigkeitsparteien die absolute Mehrheit im katalanischen Parlament stellen, dem Pau Juvillà als Mitglied des Präsidiums angehört. Ebenso ist die Repression gegen unsere legitimen Vertreter Teil einer Strategie der Angst, die fast 4.000 Menschen unterdrücken will und ein gutes Beispiel für die im spanischen Staat praktizierte Demophobie ist.

Einerseits symbolisieren die gelben Schleifen die Ablehnung der politischen Repression durch die spanische Regierung und Justiz – Polizeigewalt, Inhaftierung und erzwungenes Exil – als Reaktion auf die Durchführung des Referendums über die Selbstbestimmung in Katalonien am 1. Oktober 2017. Das Verbot Schleifen aufzuhängen, ist Teil der Repressionswelle gegen die `Generalitat´ Kataloniens, die Unabhängigkeitsbewegung und jede Bewegung für ein würdiges Leben, die das legitime Selbstbestimmungsrecht des katalanischen Volkes verteidigt.

Der Ungehorsam gegen Rechtsvorschriften, die man für grundrechtswidrig hält, ist ein Grundpfeiler der demokratischen Gesellschaft. In diesem Sinne kann die Geste von Pau Juvillà nicht als parteipolitische Aktion betrachtet werden, wie der Wahlausschuss und die Staatsanwaltschaft in ihrer Anklage argumentieren, sondern als ein Plädoyer gegen die Repression in einem Fall, in dem politische Parteien mit unterschiedlicher politischer Meinung gemeinsam die Mehrheit der katalanischen Wählerschaft repräsentieren. Es sei daran erinnert, dass der Europarat selbst mit großer Mehrheit der Parlamentarier, die ihn bilden, im vergangenen Juni einen Bericht erstellt hat, in dem er die Freilassung politischer Gefangener und die Beendigung der Auslieferungsprozesse von Exilanten forderte. Darüber hinaus wird gefordert, “die Nachfolger der Inhaftierten nicht für symbolische Handlungen zu bestrafen, die lediglich die Solidarität mit den Inhaftierten zum Ausdruck bringen”, was sich auf den Präsidenten Quim Torra bezieht, der in einem Fall inhabilitiert wurde, der dem unseres Kollegen Pau Juvillà sehr ähnlich ist.

Wir möchten darauf hinweisen, dass der Zentrale Wahlausschuss als parteipolitisches Gremium betrachtet werden könnte, da seine Mitglieder von den Mehrheitsparteien des spanischen Staates gewählt werden, entweder direkt durch das Abgeordnetenhaus oder indirekt durch den Allgemeinen Justizrat, dessen Mitglieder ebenfalls im Kongress gewählt werden und durch Vereinbarungen zwischen der PP und der PSOE bestätigt werden. Diese Mitglieder sind es, die ein Verwaltungsgremium wie den Zentralen Wahlausschuss politisieren und ihn zur Verfolgung aller politisch Andersdenkenden nutzen.

Dass ein demokratisch gewählter Abgeordneter inhabilitiert werden kann, weil er während einer Wahlperiode eine gelbe Schleife aufhängt, ist in den Augen eines jeden, der sich an demokratischen Werten orientiert, ein Angriff auf die Meinungsfreiheit. Wir fordern daher die Einstellung des Gerichtsverfahrens und den Freispruch von Pau Juvillà.

UNTERZEICHNEN SIE DAS MANIFEST ZUR UNTERSTÜTZUNG!

Manifeste international pour l’acquittement de Pau Juvillà

Pau Juvillà, membre du Bureau du Parlement de Catalogne, sera jugé le 22 novembre dans une affaire qui compromet la liberté d’expression. Pendant son mandat de conseiller municipal dans la Paeria de Lleida, notre collègue, dans une décision collective, a désobéi aux avertissements du Conseil électoral et a conservé les rubans jaunes affichés dans la vitrine de son groupe municipal Crida per Lleida-CUP, également pendant la période électorale.

Le ministère public lui demande huit mois de déchéance et quatre mois d’amende, ce qui, en cas de condamnation, entraînera la perte de son siège de député, tandis qu’un tribunal, et non les citoyens catalans de la province de Lleida, sont qui vont décider qui peut être élu en tant que représentant légitime.

Avec cette spirale répressive contre les élus indépendantistes catalans pour avoir exercé des droits démocratiques, tels que la mise en place d’urnes, l’autorisation de débats au Parlement ou l’exercice de la liberté d’expression, l’État espagnol cherche à éliminer la dissidence, ce qu’il ne peut pas gagner par des moyens démocratiques, puisque les partis indépendantistes constituent la majorité absolue du Parlement catalan, dont Pau Juvillà est membre du Bureau. De même, la répression contre nos représentants légitimes fait partie d’une stratégie de la peur qui touche près de 4 000 personnes réprimées et constitue un bon exemple de la démophobie pratiquée dans l’État espagnol.

D’une part, les rubans jaunes symbolisent le rejet de la répression politique exercée par le gouvernement et le pouvoir judiciaire espagnols – violences policières, emprisonnement et exil forcé – en réponse à la tenue du référendum d’autodétermination en Catalogne le 1er octobre 2017. Le refus d’autoriser leur exposition fait partie de la vague de répression contre la Generalitat de Catalogne, le mouvement indépendantiste et tout mouvement pour une vie digne qui a défendu le droit légitime à l’autodétermination du peuple catalan.

La désobéissance aux dispositions légales considérées comme contraires aux droits fondamentaux est un pilier des sociétés démocratiques. En ce sens, le geste de Pau Juvillà ne peut pas être considéré comme une action partisane, comme l’affirment le Conseil électoral et le ministère public dans leur accusation, mais comme un plaidoyer contre la répression, dans une affaire qui réunit des partis politiques de différentes signatures et qui représentent ensemble la majorité de l’électorat catalan. Il convient de rappeler que le Conseil de l’Europe lui-même, par le biais d’une large majorité des parlementaires qui composent son Assemblée, a approuvé en juin dernier un rapport dans lequel il demandait la libération des prisonniers politiques et la fin des processus d’extradition des personnes exilées. En outre, elle a appelé à “s’abstenir de sanctionner les successeurs des personnes emprisonnées pour des actions symboliques qui ne font qu’exprimer la solidarité avec les détenus”, en référence au président Quim Torra, disqualifié à la suite d’un cas très similaire à celui de notre collègue Pau Juvillà.

Nous tenons à souligner que, d’autre part, le Conseil central électoral pourrait être considéré comme un organe partisan, étant donné que ses membres sont choisis par les partis majoritaires de l’État espagnol, soit directement par le biais du Congrès des députés, soit indirectement par le biais du Conseil supérieur de la magistratureee, dont les membres sont également choisis au Congrès et sont avalisés par des accords entre le PP et le PSOE. Ce sont ces membres qui politisent un organe administratif tel que le Conseil central électoral et l’utilisent pour persécuter toute dissidence politique.

Qu’un député démocratiquement élu puisse être disqualifié pour avoir arboré un ruban jaune en période électorale est, aux yeux de toute personne guidée par des valeurs démocratiques, une atteinte à la liberté d’expression. Par conséquent, nous demandons la fin du processus judiciaire et l’acquittement de Pau Juvillà.

Signez le manifeste de soutien!

Manifesto internazionale per l’assoluzione di Pau Juvillà

Pau Juvillà, membro dell’ufficio di presidenza del Parlamento della Catalogna, sarà processato il 22 novembre in un caso che compromette la libertà di espressione. Durante il suo periodo come consigliere nella Paeria de Lleida, il nostro collega in una decisione collettiva ha disobbedito agli avvertimenti del Consiglio Elettorale e ha mantenuto esposti i nastri gialli nella vetrina del suo gruppo comunale Crida per Lleida-CUP, anche durante il periodo elettorale.

La Procura chiede per Juvillà una inabilitazione di otto mesi e una multa di quattro mesi che, se condannato, comporterà la perdita del suo seggio di deputato, così che sarà un tribunale, e non i cittadini catalani della provincia di Lleida, a decidere chi può essere eletto come legittimo rappresentante.

Con questa spirale repressiva contro gli eletti catalani pro-indipendenza per aver esercitato i diritti democratici, come allestire le urne, permettere i dibattiti in parlamento o esercitare la libertà di espressione, lo stato spagnolo cerca di eliminare il dissenso, che non può vincere con mezzi democratici, dato che i partiti pro-indipendenza costituiscono la maggioranza assoluta del Parlamento catalano, di cui Pau Juvillà è membro dell’ufficio di presidenza. Allo stesso modo, la repressione contro i nostri legittimi rappresentanti fa parte di una strategia della paura che colpisce quasi 4.000 persone represse ed è un buon esempio della demo-fobia che si pratica nello stato spagnolo.

Da un lato, i nastri gialli simboleggiano il rifiuto della repressione politica esercitata dal governo e dalla magistratura spagnola – violenza della polizia, imprigionamento ed esilio forzato – in risposta allo svolgimento del referendum sull’autodeterminazione in Catalogna il 1° ottobre 2017. Il rifiuto di permetterne l’esposizione fa parte dell’ondata di repressione contro la Generalitat della Catalogna, il movimento indipendentista e ogni movimento per una vita dignitosa che ha difeso il legittimo diritto all’autodeterminazione del popolo catalano.

La disobbedienza a disposizioni legali considerate contrarie ai diritti fondamentali è un pilastro delle società democratiche. In questo senso, il gesto di Pau Juvillà non può essere considerato un’azione di parte, come sostengono il Consiglio Elettorale e la Procura nella loro accusa, ma come un appello contro la repressione, in un caso che riunisce partiti politici di diverse ideologie e che insieme rappresentano la maggioranza dell’elettorato catalano. Vale la pena ricordare che lo stesso Consiglio d’Europa, attraverso una larga maggioranza dei parlamentari che compongono la sua Assemblea, ha approvato un rapporto nel giugno scorso in cui chiedeva il rilascio dei prigionieri politici e la fine dei processi di estradizione degli esiliati. Inoltre, ha chiesto di “astenersi dal sanzionare ai successori degli incarcerati per azioni simboliche che esprimono solo solidarietà con i detenuti “, come nel caso del presidente Quim Torra, interdetto dai pubblici uffici in seguito a un caso molto simile a quello del nostro collega Pau Juvillà.

Vorremmo sottolineare che, d’altra parte, il Consiglio Centrale Elettorale potrebbe essere considerato un organo di parte, dato che i suoi membri sono scelti dai partiti di maggioranza dello Stato spagnolo, sia direttamente attraverso il Congresso dei Deputati, sia indirettamente attraverso il Consiglio Generale della Magistratura, i cui membri sono anch’essi scelti al Congresso e sono avallati da accordi tra il PP e il PSOE. Sono questi membri che politicizzano un organo amministrativo come la Commissione Elettorale Centrale e lo usano per perseguitare ogni dissenso politico.

Che un deputato democraticamente eletto possa essere interdetto dai pubblici uffici per aver esposto un nastro giallo durante il periodo elettorale è, agli occhi di chiunque sia guidato dai valori democratici, un attacco alla libertà di espressione. Di conseguenza, chiediamo la fine del processo giudiziario e l’assoluzione di Pau Juvillà.

Aderisci al manifesto di sostegno!

    Informació bàsica sobre Protecció de dades

    Responsable: CANDIDATURA UNITAT POPULAR (CUP)
    Finalitat: Atendre la seva sol·licitud.
    Legitimació: Consentiment de l’interessat.
    Destinataris: No es cediran dades a tercers, llevat obligació legal.
    Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així como altres drets, indicats a la informació addicional, que pot exercir dirigint-se al responsable del tractament.
    Procedència: Del propi interessat.
    Informació addicional: Pot consultar informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades en aquest enllaç.

    ADHESIONS AL MANIFEST

    Abel Azcona
    Artista
    Adam Majó
    Director Oficina drets civils i polítics
    Adelina Escandell i Grases
    Sobiranistes i Senadora
    Adolfo Araiz
    Diputat del Parlament de Navarra per EH Bildu
    Adrià COMPANYS i ARCUSA
    Regidor Ajuntament Sant Esteve Sesrovires (ERC)
    Advocacia per la Democràcia
    Ponent i Pirineus
    Alba Camps i Roca
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Alba Vergés i Bosch
    Vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament
    Albert Batet i Canadell
    Diputat al Parlament de Catalunya
    albert botran
    diputat al Congrés
    Albert Font Tarrés
    educador social i periodista
    Albert Noguera
    professor de dret constitucional
    Albert Vilaró
    escriptor
    Alberto Rodríguez
    Activista canari
    Aleix Abadia Huguet
    Regidor de la CUP Sant Just
    Aleix Renyé
    Periodista
    Alejandro Andreassi Cieri
    Professor (jubilat) Universitat Autònoma de Barcelona
    Alerta Solidària
    Alexandre de Sárrega
    Advocat i lluitador antifranquista
    Alidé Sans
    Cantautora
    ALVAR VALLS OLIVA
    ESCRIPTOR
    Ana Balsera i Marín
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Ana Miranda
    Portaveu del BNG a Brussel·les
    Anaïs Franquesa
    advocada
    Anass L’Harrak Hadad
    Sindicat d’habitatge de Mataró
    Andreu Carpuig Fora
    Regidor de la CUP Alcanar - les Cases
    Andreu Vàzquez
    President d'Òmnium Cultural Lleida
    Ángeles Llive Cruz
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Anna Feliu Moragues
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Anna Gabriel
    Activista i exiliada política
    anna Llauradó
    advocada i ANC ponent
    Anna Maria Erra i Solà
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Anna Sàez Mateu
    Periodista
    Anna Torrentà Costa
    Diputada i alcaldessa d’Ordis
    Antoni Castellà
    Demòcrates de Catalunya Portaveu polític de Demòcrates de Catalunya
    Antoni Flores i Ardiaca
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Antoni Gelonch Viladegut
    Escriptor i advocat
    Antoni Moliner
    ANC Luxemburg
    Arkaitz Rodriguez
    Secretari General de Sortu i diputat del Parlament Basc per EH Bildu
    Arnaldo Otegi
    Coordinador General de EH Bildu
    Arnau Piqué Magdalena
    Fundació l'Alternativa
    Arran
    Assemblea Nacional Catalana
    Associació Amnistia i Llibertat
    Assumpció Laïlla Jou
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Assumpta Fortuny
    advocada assessora entitats economia social
    Aurora Madaula i Guiménez
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Bakartxo Ruiz
    Portaveu en el Parlament de Navarra per EH Bildu
    Baldo Farré
    Alcalde de Sort
    Bàrbara Roviró Llimiana
    Secretaria Nacional d’ANC, Coordinadora d’Incidència Internacional d’ANC i Professora d’Universitat a Alemanya
    Bartomeu Compte Masmitjà
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Basha Changue
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Bea Talegon
    Periodista, escritora i advocada
    Bel Olid
    escriptora
    Benet Salelles
    Advocat i exdiputat
    Bep Cabré
    Pagès
    bernat Lavaquiol
    regidor de La Seu d'Urgell (CUP)
    BERNAT SOLÉ I BARRIL
    DELEGACIÓ DEL GOVERN A LLEIDA
    Bieito Lobeira
    Responsable nacional d'organització del BNG
    Blau Juvillà
    Es el meu pare
    Bloque Nacionalista Galego (BNG)
    Camila Del Mármol
    Universitat de Barcelona
    Carles Aguilà
    President Advocacia per la Democràcia de Lleida
    Carles Castillo Rosique
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Carles Garcia sole
    ANC
    Carles Puigdemont i Casamajó
    130è president de la Generalitat de Catalunya
    Carles Riera
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Carles Ruiz Fernandez
    GS d’en Xarly, CDR detingut per la benvinguda al jutge Llarena
    Carlos Guàrdia Carbonell
    Regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell
    Carme Andrade
    Sectorial Persones Represaliades ANC
    Carme Calderer
    University of Minnesota
    Carme Forcadell
    Ex presidenta del Parlament de Catalunya
    Carme Vidal Huguet
    escriptora
    Carmina Pardo
    Feminista, activista cultural i social
    Carmina Castellví
    advocada
    Chakir el Homrani Lesfar
    Diputat al Parlament de Catalunya
    clara barbal
    periodista
    Clémentine Autain
    Diputada de la França Insoumise per Seine-Saint-Denis
    Comunistes de Catalunya
    Constituents per la Ruptura (CxR)
    Coordinadora Obrera Sindical (COS)
    Cristina Casol Segués
    Diputada de Junts al Parlament de Catalunya
    Dani Cornellà
    Diputat al Parlament de Catalunya
    david Fernàndez
    periodista i activista
    David Hernández Teixidó
    Regidor del Govern Municipal de Sant Pol de Mar (CUP i Poble Lliure)
    David Marín
    escriptor
    David Prat Jorba
    Regidor ERC Igualada
    David Rodriguez Albert
    Fundació Revolució Democràtica
    David Saldoni i de Tena
    Diputat al Parlament de Catalunya
    david vilaró
    alcalde de Tornabous
    David Vilaró Gordillo
    Alcalde de Tornabous (CUP)
    Diana Reig
    advocada
    Dolors Bassa
    Exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies
    Dolors Sabater i Puig
    Presidenta del GRUP PARLAMENTARI CUP - UN NOU CICLE PER GUANYAR
    Eba Blanco
    Secretaria General de Eusko Alkartasuna i Vicepresidenta segona de la mesa del Parlament Basc per EH Bildu
    Eduard Ruestes Mor
    Enginyer Químic
    Eduardo Cáliz
    Advocat
    Elena Ferre Toldrà
    Comú de Lleida
    Elena Gaju Feliu
    Advocada internacional
    Elena Martínez
    Militante de Izquierda Castellana
    Elisenda Paluzie i Hernàndez
    Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana
    Elisenda Romeu Oller
    Sectorial de Persones Represaliades de l'ANC
    Elsa Artadi i Vila
    Regidora a l'Ajuntament de Barcelona i Diputada al Parlament de Catalunya
    Endavant-OSAN
    Engelbert Montalà i Pla
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Eric Laredo Quesada
    Encausat dels 9+ a Lledoners
    Erica Bel Queralt
    CUP Alcanar-les Cases
    Ermengol Gassiot
    secretari general CGT
    Ernest benach
    ex president del parlament de catalunya
    Ernest Clotet i Berenguer
    Ex-alcalde d'Artés (CUP)
    Ernest Maragall i Mira
    Diputat i president del Grup d’Esquerra Republicana a Barcelona
    Esquerra Republicana de Catalunya
    Ester Vallès Pelay
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Esther G Canet
    Detingudes23S
    Esther Sancho
    Advocada
    Eudald Griera Llonch
    Teler Cooperatiu
    Eugeni Villalbí Godes
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Eulàlia Reguant
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Eva Pous
    Advocada d'Alerta Solidària
    Eva Ramon
    advocada
    Ferran Aixalà
    Actor i guionista
    Ferran Estruch i Torrents
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Ferran Montardit
    Professor
    Ferran Roquer Padrosa
    Alcalde de Borrassà i Diputat al Parlament de Catalunya
    Francesc de Dalmases i Thió
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Francesc Gabarrell Guiu
    Antic regidor de la Crida per Lleida-CUP a l'Ajuntament de Lleida en el mandat 2015-2019
    Francesc Martínez López
    L'Aurora - organització marxista
    Francesc Ten i Costa
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Francesc Viaplana
    Alcalde de la Seu d'Urgell
    Francesc Xavier Jou Viola
    Regidor a l’Ajuntament de Bordils (CUP-Amunt)
    Francisco Garrobo Raya
    CUP Nou Barris / Pirates de Catalunya
    Francois Alfonsi
    Partit de la Nació Corsa
    Fundación Galiza Sempre
    Galiza Nova
    Gemma Geis i Carreras
    Conseller de Recerca i Universitats del govern de la Generalitat de Catalunya
    Gerardo Pisarello Prados
    Secretari 1er de la Mesa del Congreso (En Común Podem)
    Gerry Carroll
    Membre de l'assemblea d'Irlanda del Nord per People Before Profit
    Gillian Mackay
    Member of the Scottish Parliament for Central Scotland
    Gisela Sellés
    Alcaldessa de Cava
    Giuliano Granato
    Portaveu de Potere al Popolo
    Glòria Freixa i Vilardell
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Goretti Sanmartin
    Coordinadora de la Ejecutiva Nacional del BNG y Portavoz del BNG en el Ayuntamiento de Santiago de Compostela
    Gorka Elejabarrieta
    Senador per EH Bildu
    GràciaLlibertat Plataforma antirepressiva
    Guanyem Badalona
    Guanyem Catalunya
    Guillem Fuster Usas
    Poble Lliure
    Héctor Sánchez Mira
    Secretari General de Comunistes de Catalunya
    henry milton mora
    pah lleida
    Humbert Roma de Asso
    periodista jubilat
    Ikoitz Arrese
    Diputada del Parlament Basc per EH Bildu
    Inés Granollers Cunillera
    Diputada ERC Congreso
    Inés Sabanés
    Diputada al Congrés per Más País
    Iñigo Errejón
    Diputat al Congrés per Más País
    Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
    Irene Aragonès Gràcia
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Irene Arjona Gazquez
    Cup Reus
    Irene Negre i Estorach
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Iria Carreira
    Diputada del BNG en el Parlamento de Galiza
    Isabel Guardado Cubiles
    Guanyem Cerdanyola
    Isabel Llari Joya
    1a Tinent d'Alcaldia, regidora d'Urbanisme i Medi ambient de l'Ajuntament Sant Pol de Mar (CUP)
    Isarn Pardes Fuses
    Lluita Internacionalista
    Ivan Altimira Miralles
    Actor
    Izquierda Castellana
    Jasone Agirre
    Diputada del Parlament Basc per EH Bildu
    Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Jaume Añé Ros
    Mestre de música i delegat sindical d' USTEC.STEs (IAC)
    Jaume Butinyà i Sitjà
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Jaume Fortuny
    Regidor a l'Ajuntament de Bonastre
    Jaume Moll
    advocat
    Jaume Planella Ribera
    Regidor a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries (CUP)
    Jenn Díaz Ruiz
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Jesús Nogués Noguera
    Diables de Lleida -Associació Lo Sotrac-
    Jesús Rodríguez
    periodista
    Jesus Sanchez-Marin Sanchez
    CUP Regidor de la CUP a Vilassar de Dalt
    Joan Buades Beltran
    Professor i escriptor.
    Joan Caball
    secretari general UP
    Joan Canadell i Bruguera
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Joan Carles Garcia Guillamon
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Joan Garriga
    Ex diputat al Parlament (CUP)
    Joan Josep Nuet i Pujals
    Sobiranistes i Ex Diputat al Congrés
    JOAN M. GUINOVART LLAGOSTERA
    CUP de Valls (Alt Camp)
    Joan Miquel Ballesté Duran
    Marea Pensionista de Lleida
    Joan Puig Cordon
    Secretari 1 de la Mesa de l'Assemblea de representants del CxR
    Joan Ramon Zaballos
    Catedràtic d'alemany d'EOI
    Joan Ridao
    Prof. Dret Constitucional UB
    Joan Rigol i Roig
    ex-president del Parlament
    JOAN SANTACANA VÉLEZ
    Paer en Cap de Cervera
    Joan Tafalla
    Membre de Comunistes de Catalunya i Associació d'Estudis Gramscians de Catalunya
    Joana Soto
    Editora
    Joaquim Calatayud Casals
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Joaquín Urías
    Ex lletrat del Tribunal Constitucional
    Jon Iñarritu
    Diputada del Congreso EH Bildu
    Jordi Albert i Caballero
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Jordi Alsina
    President de l'ANC Lleida
    Jordi Borràs
    Fotoperiodista
    Jordi Calvís Burgués
    dissenyador i il·lustrador
    Jordi Cuixart
    president d'Òmnium cultural
    Jordi Estiarte Berenguer
    Alcalde de Bellpuig
    Jordi Fàbrega i Sabaté
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Jordi Guardiola Florensa
    Periodista i escriptor lleidetà
    Jordi Latorre Sotus
    Ajuntament de Torrefarrera i Diputació de Lleida
    Jordi Munell i Garcia
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Jordi Orobitg i Solé
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Jordi Pesarrodona Capsada
    Comediant i pallasso represaliat. Vicepresident 2n assemblea del Consell per la Repùblica
    JORDI PONS I MARIMON
    CUP REGIDOR DE LA PAERIA DE CERVERA (CUP)
    Jordi Rubió
    Militant de la CUP
    Jordi sánchez i Picanyol
    Secretari General de Junts per Catalunya
    Jordi Turull
    Ex conseller de Presidència i portaveu del Govern
    Jordi V. Pou
    Fotògraf
    Jordi Vilaseca Cantacorps
    Ex-regidor a l'ajuntament de Torà
    Jordina Freixanet i Pardo
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Jose Juan Almansa Bonneville
    membre del SN de la CUP
    José Luis Maroto
    Constituents per la Ruptura (CxR)
    Josep Bartis Fábrega
    Primer tinent d alcalde de l ajuntament de Celrà (CUP)
    Josep Bigorra i Llauradó
    Alcalde de Vilaplana
    Josep Costa i Rosselló
    ex vicepresident de la mesa del parlament de catalunya
    Josep Farran
    CUP Borges. Borges per la República
    Josep Gonzàlez-Cambray
    Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
    Josep Guia i Marín
    Membre de l'Assemblea de Representants del Consell per la República Catalana
    Josep Jaimejuan Bertran
    mestre
    Josep Lluís Alay Rodríguez
    historiador i ex cap oficina MHP Carles Puigdemont
    Josep M. Jové Lladó
    President del GP d’Esquerra Republicana
    Josep Manel Busqueta
    economista i pastisser
    Josep Maria Cervera Pinart
    Senador de JuntsXCat
    Josep Maria Currià
    jurista
    Josep Maria Pocino Moga
    advocat
    Josep Riera i Font
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Josep Rius i Alcaraz
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Josep Rull i Andreu
    Exconseller de Territori i Sostenibilitat
    Josep-Lluís Carod-Rovira
    Filòleg
    Josu Estarrona
    Diputat del Parlament Basc per EH Bildu
    Jovent Republicà
    Juan Manuel Solis Solis
    Professor de geografia a la UDL
    Judith Toronjo Nofuentes
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Juli Fernàndez i Olivares
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Júlia Olarieta Domingo
    Antropòloga
    Juliana Bacardit i Garriga
    CUP i secretariat de l'ANC
    Junts per Catalunya
    Kènia Domènech i Àlvarez
    Portaveu Nacional del Jovent Republicà
    Koki Gassiot
    portaveu de la Plataforma 3 d'octubre i Membre de la Coordinadora nacional confederal (IAC)
    LA BARRAQUETA Ateneu Independentista de la Vila de Gràcia
    La Forja – Jovent Revolucionari
    Laia Estrada
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Laia Muntas Tàrrech
    Regidora CUP la Selva del Camp i Consellera al CCBC
    Laia Serra Perelló
    Advocada penalista
    Laura Aznal
    Diputada del Parlament de Navarra per EH Bildu
    Laura Borràs
    Presidenta del Parlament de Catalunya
    Laura Rafecas Baqués
    Portaveu nacional d'Endavant
    Laura Vilagrà Pons
    Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
    liz castro
    escriptora
    Llibert Rexach
    militant del moviment juvenil
    Lluc Gaya Sansó
    Portaveu nacional d'Endavant
    Lluís Llach
    Cantant
    Lluís Puig Gordi
    Diputat al Parlament de Catalunya i exiliat polític
    Lluís Sales i Favà
    Historiador medievalista, King's College London
    Lluís Salvadó Tenesa
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Lluïsa Llop i Fernànde
    Diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Gelida
    Lore Martinez
    Diputada del Parlament Basc per EH Bildu
    Luis Ocampo Pereira
    Portaveu d'Izquierda Castellana
    M. Esther del Alcázar i Fabregat
    Lluita Internacionalista
    M.Pau Hernando
    Portaveu del col·lectiu MAR
    Maddalen Iriarte
    Portaveu en el Parlament Basc per EH Bildu
    Magda Ballester Sirvent
    CDR Noguerola Diputació
    Manel Novo i Canyelles
    Intersindical-CSC
    Manel Solé Agustí
    Alcalde de l’Ajuntament de La Granja d’Escarp.
    Marc Macià Farré
    Historiador
    Marc Parés Franzi
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Marc Solsona Aixalà
    Alcalde de Mollerussa
    Marcel Casellas Navinés
    músic
    Marcel Mauri
    Vicepresident d'Òmnium Cultural
    Marga Oncins i Casanova
    Regidora CUP a Castellar del Vallès
    Margarida Giralt Doya
    La Sagrera en Femení Educadora Social, feminista, antifeixista, activista en diversos moviments socials.
    Maria Antònia Batlle i Andreu
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Maria Garde
    Diputada del Parlament Basc per EH Bildu
    Maria Huguet Recasens
    Grup Feminista de Ponent
    Maria Jesús Viña i Ariño
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Maria Sirvent
    Advocada
    marian Lamolla
    Secretaria general d'ERC Alt Pirineu i Aran
    Marició Janué Miret
    Professora història UPF
    Mariluz Serrano
    advocada
    Marina Gispert
    Portaveu nacional d'Arran
    Mariona Lladonosa
    politòloga UdL
    Marisa Llimiñana
    advocada
    Marlene Fautsch Arranz
    Directora de Afers Internacionals, Secretaria de Cultura de la Ciutat de Mèxic (CUP)
    Marta Collot
    Portaveu de Potere a Popolo
    Marta Daviu
    Portaveu nacional del SEPC
    Marta Gómez
    Secretaria General de Galiza Nova
    Marta Guillaumes i Pibernat
    Independents per Salt
    Marta Madrenas i Mir
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Marta Prades Ferré
    Regidora de la CUP a l'ajuntament d'Arenys de Mar
    Marta Rovira i Vergés
    Secretària General d'Esquerra Republicana
    Marta Vilalta
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Marta Vilaret Garcia
    Vicesecretària d'ERC de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva
    Martí Majoral i Torrent
    Portaveu nacional d'Alerta Solidària
    Maties Serracant Camps
    Ex-Alcalde de Sabadell per la Crida per Sabadell
    Matteo Mantero
    Senador de la República d'Itàlia per Potere al Popolo
    mercè ciutat
    feminista
    Mercè Esteve i Pi
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Meritxell Serret
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Meritxell Budó Pla
    Secretària d’Atenció Sanitària i Participació a la Generalitat de Catalunya
    Mertxe Aizpurua
    Portaveu en el Congreso per EH Bildu
    Miguel Urban
    Eurodiputat d'Anticapitalistes
    Miquel Andreu
    Periodista
    Miquel Orobitg Cortada
    CUP Tàrrega
    Miquel Perelló i Segura
    Professor de C. Socials a l'ensenyament secundari. Regidor de la CUP als Guiamets
    Miquel Pueyo
    Alcalde de Lleida
    Mireia Boya
    ex diputada del Parlament de Catalunya
    Mireia Brandon i Trepat
    Regidora de la Paeria de Cervera (CUP)
    Mireia Pardell
    advocada
    mireia vehí
    diputada al Congrés
    Mònica Batalla Olivé
    Membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana
    Mònica Estrader Rodriguez
    Regidora a govern de polítiques d'igualtat, cooperació i solidaritat, habitatge i salut pública (CUP Corbera de Llobregat)
    Mònica Palacín i París
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Mònica Sales de la Cruz
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Montse Prado
    Diputada del BNG i vicepresidenta del Parlament de Galícia
    Montse Sanjuan Oriol
    Escriptora
    Montserrat Fornells i Solé
    Alcaldessa de Vilanova de l'Aguda i Directora General d'Administració Local
    Montserrat Venturós
    Activista i botiguera
    Montserrat Vinyets
    Diputada al Parlament de Catalunya (CUP)
    Movemento Arredista
    Najat Driouech Ben Moussa
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Nando Zamorano
    Membre de l'Associació d'Estudis Gramscians de Catalunya
    Natàlia Sànchez Dipp
    Ex diputada al Parlament (CUP)
    Nekane Txapartegi
    Exiliada/perseguida política y feminista vasca
    Nelson Peralta
    Diputat del Bloco de Esquerda a l'Assemblea de la República de Portugal
    Néstor Rego
    Diputat al Congrés dels diputats pel BNG i Secretari General de la Unión do Povo Galego (UPG)
    Neus Carles Roqué
    Regidora de Poble Actiu - CUP Igualada
    Noa Presas
    Diputada del BNG no Parlamento de Galiza
    Noemi Egea Lopez
    Secretaria Nacional d'Acció Antirepressiva del Jovent Republicà
    nogay ndiaye
    activista antiracista
    Nora Sánchez Oussedik
    Secretària d'Organització de Comunistes de Catalunya
    Núria Picas Albets
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Núria Tomàs Gimó
    Regidora Ajuntament de la Seu d'Urgell
    Olivier Peter
    Advocat
    Ona Curto Graupera
    Regidora CUP-AMUNT per l'Ajuntament d'Arenys de Mar
    Oriol Bosch i Muntané
    periodista i músic
    Oriol Junqueras i Vies
    President d'Esquerra Republicana
    Oriol Lladó i Esteller
    Vicesecretari d'ERC d'Estratègia i Comunicació
    Oscar Garcia Companys
    Regidor i Conseller Comarcal (Alternativa per Solsona-CUP)
    Oskar Matute
    Portaveu d'Alternatiba i Diputat del Congreso EH Bildu
    Pablo Hasel
    cantant
    Pastora Filigrana
    advocada
    Pau Llop Naya
    Dissenyador gràfic
    Pau Morales i Romero
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Pau Ortínez Martí
    Regidor de Poble Actiu - CUP Igualada
    Paulo Carril
    Secretario Xeral da Confederación Intersindical Galega - CIG
    Paulo Ríos
    Diputado del BNG en el Parlamento de Galiza
    Pep Cruanyes
    President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics
    Pere Albó Marlés
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Pere Aragonès i Garcia
    President de la Generalitat de Catalunya
    Pere Culleré
    militant històric del FNC
    pere enciso
    professor udl
    Pere Ros i Deola
    ERC Sitges
    pilar rebaque
    advocada i feminista
    Plataforma 3 d’Octubre
    POBLE LLIURE
    Quim Torra i Pla
    Ex-president de la Generalitat de Catalunya
    Ramon Tremosa Balcells
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Ramon Usall
    ex diputat del Parlament de Catalunya
    Raquel Sans Guerra
    Diputada al Parlament de Catalunya
    Raúl Camargo
    Portaveu confederal de Anticapitalistas
    Raül Romeva i Rueda
    Vicesecretari d'ERC de Prosprectiva i Agenda 2030
    Rebeka Ubera
    Diputada del Parlament Basc per EH Bildu
    Ricard Vilaregut Saez
    Politòleg (ciemen )
    Ricard Vizcarra Miquel
    Ambientòleg
    Richie Venton
    Scottish Socialist Party
    Roger Buch i Ros
    Politòleg. Professor Universitat Ramon Llull.
    Roger Torrent i Ramió
    Conseller d'Empresa i Treball i ex president de la Mesa del Parlament de Catalunya
    Roger Tugas Vilardell
    Periodista
    Rubén Cela
    President de la fundació Galiza Sempre i membre de l'Executiva Nacional del BNG
    Rubèn Wagensberg Ramon
    Secretari Quart de la Mesa del Parlament
    Ruth Mateu Vinent
    Ex consellera del GOIB, regidora de Cultura a Andratx de MÉS
    Salvador Vergés i Tejero
    Diputat per Junts al Parlament de Catalunya
    Sandra Castro Bayona
    GM ERC ajuntament de Lleida
    Santi Thió
    Professor de la Universitat de Girona
    Sara Bailac i Ardanuy
    Vicesecretària d'ERC d'Acció Política
    Sergi Perelló
    Secretari General de la Intersindical-CSC
    Simeó Miquel
    Advocat
    Simó Colls i Cost
    Regidor de l'Ajuntament de Vilajuïga
    Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
    Sònia Fortià Martí
    Regidora d'igualtat i gent gran de l'ajuntament de Celrà (CUP)
    sonia martinez
    advocada
    Sr. Postu de Lleida
    Postureig de Lleida
    Sylvia Barragan Sacco
    Regidora CUP Santa Coloma de Farners i SN
    Tamara Carrasco García
    Represaliada
    Tània Verge Mestre
    Consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya
    Teia Alvarez i Pons de Vall
    Regidora CUP Vilassar de Dalt
    Teresa Jordà Roura
    Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
    Toni Chueca Abancó
    Regidor CUP- Amunt
    Unión do Povo Galego (UPG)
    Vicenç Vidal
    Senador MÉS per Mallorca
    Vicens Bitrià
    advocat
    Xavi Hosta
    Dissenyador i professor universitari (Secció CGT-Universitat de Lleida)
    xavi pedemonte
    ex alcalde Soriguera
    Xavi Pellicer
    Diputat al Parlament de Catalunya
    Xavier Altadill Peiró
    Regidor de l'Ajuntament de Vilada (el Berguedà)
    Xavier Antich
    Filòsof i professor
    Xavier Eritja Ciuró
    Diputat ERC Congrés
    Xavier Gras Vilaseca
    Representant de Junts X Cervera al govern de la paeria de Cervera
    Xavier Pellicer
    Diputat del Parlament de Catalunya
    Xènia Antona
    Regidora CUP a la Seu d'Urgell